L'adquisió de l'herència

 L’herència jacent

L’herència jacent és el període que transcorre entre la mort del causant i l’acceptació de l’herència per part dels hereus.

Durant aquest temps, els hereus poden realitzar actes de conservació, defensa i administració ordinària dels béns sense acceptar l’herència formalment. Si no hi ha marmessor, l'autoritat judicial pot nomenar un administrador.

Tràmits previs:

• Demanar el certificat de defunció 

• Als 15 dies, per donar temps a inscriure un eventual últim testament, demanar el certificat del registre d’actes d’última voluntat.

• Si hi ha testament, es sol·licita còpia autèntica al notari que el va redactar.

• Si no hi ha testament, s’obre la successió intestada, amb una acta de declaració d’hereus.

Acceptar o repudiar l’herència

Acceptar o repudiar l’herència implica actes que són:

• Lliures i voluntaris: la decisió és personal.

• Independents: cada hereu pot decidir sense influència dels altres.

• Irrevocables: un cop preses les decisions, no es poden canviar.

• Indivisibles: s’ha d’acceptar o repudiar l’herència en el seu conjunt.

• Incondicionals: no s'hi poden imposar condicions.

• Impugnables: poden ser contestades dins un termini de 4 anys.

El termini per decidir és de 30 anys, i si es rebutja, la falta de resposta en 2 mesos es considera una repudiació.

Es pot repudiar l’herència i conservar els llegats?

L’hereu pot renunciar a l’herència sense afectar els llegats, o bé pot acceptar l’herència i rebutjar els llegats. És important destacar que l'hereu assumeix els deutes de l'herència, mentre que el legatari no està obligat a fer-ho. Aquesta distinció permet que cada hereu o legatari prengui decisions segons els seus interessos i responsabilitats. 

Qui rep la part d’herència repudiada?

Si es renuncia a l'herència de forma pura i simple, aquesta passarà a la persona que el testament o la llei determini. Si la renúncia és a favor d'una tercera persona, aquesta rebrà l'herència, cosa que provocarà una doble imposició: una per successions (per acceptar l'herència) i una altra per donacions (en transmetre-la "intervius"). L'acceptació pot ser expressa o tàcita, mentre que la repudiació ha de ser sempre expressa i formalitzada per notari. 

Acceptació a benefici d’inventari

L'acceptació "a benefici d'inventari" és una opció per als hereus que volen acceptar l'herència sense assumir responsabilitats per deutes que superin el valor dels béns heretats. Això permet que els hereus protegeixin el seu patrimoni personal. Els terminis per formalitzar aquesta acceptació són de sis mesos si no es té possessió de l'herència, i de 30 dies si se'n té. L'inventari ha de ser elaborat davant de notari o jutge, i els hereus poden exercir aquesta opció independentment de qualsevol prohibició del causant. 

Posibles crèdits ocults 

Conèixer si el causant disposa d'assegurances de vida és fonamental. Aquestes poden haver estat contractades per cobrir hipoteques o per protegir els successors. La informació es pot obtenir telemàticament a través del Registre de contractes d'assegurances de cobertura de defunció. També és aconsellable consultar les entitats financeres del causant per identificar comptes bancaris o productes d'inversió que puguin formar part de l'herència. Aquests passos ajuden a tenir una visió clara de l'herència i les responsabilitats associades. 

Posibles deutes ocults 

Una forma efectiva d’esbrinar si el causant tenia deutes és sol·licitar informació a organismes públics com el CIRBE (Central d'Informació de Riscos del Banc d’Espanya), on es gestiona una base de dades amb tots els préstecs, crèdits, avals, garanties  o riscos que els bancs tenen amb un client.

El cas més habitual és que es tingui un préstec hipotecari. 

Tanmateix, és recomanable preguntar a les entitats bancàries del causant.

Altres organismes on es pot acudir és al Registre de la Propietat, on es pot recabar informació sobre els drets i obligacions associats a un immoble que formi part de l’herència.

També s’ha de demanar a l’Agència Tributària i a la Seguretat Social el certificat d'estar al corrent de deutes i de cotitzacions.

Per últim, també podríem arribar a sol·licitar als jutjats del domicili del causant si hi ha algun procediment judicial en curs.

Terminis i procediments 

El termini per examinar les dades i acceptar l’herència “a benefici d’inventari” és breu. Si es sobrepassen aquests terminis, els creditors poden impugnar aquesta acceptació. El procediment, tant notarial com judicial, és complex i estricte, i cal tenir en compte tots els requisits legals per evitar problemes futurs. És essencial actuar ràpidament i amb cura per garantir que la protecció de l’herència es mantingui intacta davant de possibles reclamacions. 

 La comunitat hereditària

La comunitat hereditària es forma quan diversos hereus accepten l'herència i dura fins a la seva partició. Un cop aquesta s'ha realitzat, cada hereu obté la propietat exclusiva dels béns adjudicats. Si el causant ha disposat la partició en el testament, no es crearà la comunitat. En cas que un cohereu vengui o doni en pagament la seva part, els altres cohereus tenen dret a exercir el dret de tanteig i retracte per adquirir la seva porció abans que es transfereixi a un tercer. 

La partició

La partició és el procés legal que posa fi a la comunitat hereditària, dividint els béns entre els cohereus. Cada hereu rep una quota de partició, que determina els béns que li corresponen com a propietari exclusiu. Aquesta divisió pot fer-se de manera amistosa entre els cohereus o, si no hi ha acord, pot ser necessària la intervenció judicial per resoldre conflictes i assegurar una repartició justa dels actius heretats. 

L’escriptura de l'herència: 

És un document fonamental que conclou la comunitat hereditària i atorga la titularitat dels béns als hereus. Fins que no es signi aquesta escriptura, els hereus tenen limitacions importants: 

No poden vendre ni llogar els béns heretats, i generalment no poden accedir als comptes bancaris del causant. Això implica que, mentre la partició no estigui formalitzada, els drets sobre els actius heretats estan restringits, la qual cosa pot complicar la gestió d’aquests béns durant el procés de successió. 

Partició adicional: 

És produeix quan, després de la partició inicial, es descobreix que s'ha omès algun hereu de bona fe o béns de poca importància. En aquest cas, es pot modificar la partició per incloure aquests elements o hereus, assegurant que tots els drets i deures siguin respectats i que els hereus afectats rebin la seva part corresponent. Aquest mecanisme permet ajustar la distribució de béns per garantir una successió justa i equitativa. 

Anul·lació de la partició:

És produeix quan s’ha omès un hereu de mala fe o béns de molta importància durant la partició inicial. En aquest cas, la partició queda nul·la, i es poden requerir procediments legals per corregir la situació. L'objectiu és assegurar que tots els hereus, incloent els que han estat exclosos, puguin participar de manera equitativa en l'herència. Aquesta anul·lació protegeix els drets de tots els interessats i garanteix una distribució justa dels béns heretats. 

Dret a la partició: 

Permet a qualsevol cohereu sol·licitar la divisió de l'herència en qualsevol moment. No obstant això, aquest dret no és aplicable si la indivisió ha estat especificada pel causant en el testament o si tots els hereus han acordat mantenir l’indivisió. Així, la partició és un dret que busca facilitar la distribució justa dels béns heretats entre els cohereus. 

Oposició del creditors: 

Els creditors del causant poden oposar-se a la partició de l'herència fins que hagin cobrat els seus crèdits o hagin obtingut garanties per al seu pagament. Aquesta oposició assegura que els deutes del causant siguin satisfets abans que els béns es divideixin entre els hereus, protegint així els drets dels creditors sobre els actius de l'herència.

Qui la pot fer?

La partició d'una herència pot ser realitzada per diverses parts:

1. El causant: pot establir la partició en el testament o en un document separat, tant de manera total com parcial.

2. El marmessor o comptador partidor: si ha estat nomenat pel causant, seguirà les instruccions que aquest hagi deixat.

3. Els cohereus: poden acordar la partició de manera unànime, modificant-la si així ho desitgen, sempre que no hagi estat prohibit pel causant.

4. Partició arbitral: a sol·licitud dels cohereus o del causant, mitjançant àrbitres.

5. Partició judicial: si no hi ha acord entre cohereus, qualsevol d’ells pot sol·licitar la partició a través del jutjat.

Impugnar la partició

La partició d'una herència pot ser impugnada en diversos casos:

1. Per lesió: si un hereu rep un valor inferior en més del 25% respecte a la resta.

2. Testamentària: si perjudica les llegítimes o no reflecteix la voluntat del testador.

3. Nul·litat: si hi ha vicis ocults, frau envers creditors, béns en litigi sense consentiment, o engany a alguna part.

Aquests motius permeten revisar la validesa de la partició i protegir els drets dels hereus.

Caducitat: el termini per impugnar la partició d'una herència  caduca als 4 anys.

Això significa que els hereus tenen un període limitat per presentar qualsevol reclamació relacionada amb la partició, com ara disputes sobre la distribució dels béns o possibles irregularitats en el procés. Passat aquest termini, es pot perdre el dret a impugnar la partició. 

Qui pot demanar la impugnació?  Tots els interessats en l’herència, així com el comptador partidor, poden demanar la impugnació de la partició. Això inclou hereus, legataris i creditors que puguin veure's afectats per la distribució dels béns. Aquesta possibilitat de impugnació és essencial per assegurar que els drets de totes les parts implicades es respectin en el procés de partició de l’herència.

El quadern particional 

El quadern particional és un document que facilita la distribució dels béns d'una herència. La seva redacció és flexible i inclou:

1. Relació de béns: Un inventari valorat dels actius, les rendes i els deutes.

2. Liquidació i col·lació: Càlcul de l’actiu net restant (actiu brut menys passiu).

3. Formació de lots: Agrupament dels béns que seran adjudicats.

4. Adjudicació: Assignació dels béns a cada cohereu, amb la documentació corresponent.

Aquesta estructura ajuda a garantir que la partició sigui clara i justa per a tots els hereus.