Mascotes al testament 

<< Tornar a testament

Un de cada dotze testaments a Catalunya ja inclou les mascotes, i aquesta xifra va en augment. Cada vegada més persones es preocupen per garantir el benestar dels seus animals de companyia després de la seva defunció. Incloure les mascotes en el testament és una manera de protegir-les i assegurar-se que estaran ben cuidades i rebran l’afecte que mereixen. A continuació, t’explicam com pots planificar el futur de la teva mascota mitjançant el testament. 

Les mascotes també poden figurar en el testament

A Espanya, les mascotes poden incloure’s en el testament per assegurar-ne el benestar després de la defunció del seu propietari. Hi ha diverses opcions per garantir que els animals estiguin ben cuidats:

Nomenar un legatari per a la mascota
Es pot designar una o diverses persones (físiques o jurídiques) com a nous propietaris de la mascota. Aquesta persona o entitat ha de tenir la capacitat i la voluntat de cuidar de l’animal. També es pot nomenar algú perquè s’encarregui de trobar un destí adequat per a la mascota, garantint-ne el benestar.

Condicionar l’herència al càrrec de la mascota
Si el propietari de la mascota no coneix ningú que es pugui fer càrrec voluntàriament de l’animal, el Codi Civil permet establir condicions en el testament. Per exemple, es pot estipular que un hereu només rebi els béns si accepta cuidar de la mascota, o que perdi l’herència si deixa de fer-ho.

Deixar una quantitat econòmica per al benestar de la mascota
Una altra opció és deixar una quantitat de diners a una persona o institució perquè s’encarregui de les necessitats de la mascota. Tot i que a Espanya no és possible crear un fideïcomís hereditari a favor d’un animal, sí que es poden establir disposicions similars per garantir-ne el benestar.

Què passa si no s’inclou cap clàusula en el testament?
Si no s’especifica res sobre la mascota en el testament, el seu destí dependrà de diversos factors. Si algú la reclama, es podria assignar com a nou propietari (en cas de diverses reclamacions, seria un jutge qui decidiria). Si ningú la reclama, l’animal seria traslladat a una protectora perquè se n’encarreguin.