Embedded Files
<< Tornar a l'impost de successions
Concepte de massa hereditària
Concepte de massa hereditària
La massa hereditària és el patrimoni total de l’herència, tots els béns, drets i obligacions del causant. Els hereus succeeixen al difunt en tots els seus drets i obligacions.
Massa hereditària = Béns + Drets - Deutes
El parament domèstic
El parament domèstic
El podem definir com els efectes personals i de la llar, utensilis domèstics i béns mobles d’ús particular.
Des de sempre, l'Agència Tributària venia aplicant el criteri de calcular-lo per la via ràpida, calculant un 3% de tots els béns del difunt.
Darrerament, prevaleix la doctrina del Tribunal Suprem, expressada en la sentencia de 10/03/2020 i següents, la qual indica que aquest 3% s’aplica únicament sobre els habitatges utilitzats com ús personal, com són la primera residència i segones residències no cedides a tercers. Aquest criteri és més restrictiu i també més lògic, i és el que aplicarem a les nostres simulacions.
Càlcul de la massa hereditària
+ Habitatge habitual del causant
+ Habitatges secundaris a disposició
= Total habitatges a disposició del titular
+ 3% Total anterior (parament domèstic)
= Habitatges a disposició + parament domèstic
+ Altres immobles
+ Comptes corrents
+ Participacions en entitats
+ Assegurances de vida
+ Béns addicionals
+ Donacions en els últims 4 anys
= Total béns i drets
- Càrregues
- Deutes
- Despeses de l’última malaltia i funeràries
- Despeses jurídiques del testament
= Massa hereditària neta
La plusvàlua del "mort"
La plusvàlua del "mort"
Es refereix a una norma fiscal especial que s’aplica a l'increment del patrimoni del difunt i afavoreix a l'heretar un immoble, fons d'inversió, accions i inversions similars.
En l’IRPF, la plusvàlua es devenga en el moment de la venda.
En el cas d’una donació, el donant ha de fer constar en el seu IRPF aquesta plusvàlua i cotitzar per ella.
En el cas d’una successió, en el moment en que el causant transmet un bé moble o immoble podria obtenir un diferencial de preu (una plusvàlua), però des del moment de la seva defunció ja no se li aplica l’IRPF.
Per tant, aquesta “plusvàlua del mort” no es transmet als hereus com una càrrega a pagar, sinó que l’Estat la perd i no cobra res per ella.
La prescripció dels impostos
La prescripció és el termini de temps a partir del qual l’Administració ja no pot exigir el pagament d’un impost. Un cop transcorregut aquest període, l’obligació tributària queda extingida, i l'Administració perd el dret de reclamar el deute.
En el cas de les successions, el termini de prescripció és de 4 anys, que comencen a comptar-se des de la data de defunció del causant. A partir d’aquell moment, si l'impost no ha estat reclamat per l’Administració dins d’aquest període, ja no es pot exigir el seu pagament.
Per a les donacions, el termini de prescripció també és de 4 anys, però en aquest cas es comença a comptar un cop han passat els 30 dies naturals que s’atorguen per liquidar l'impost des del moment en què es realitza la donació. Així, el període de prescripció s'inicia després d'aquests 30 dies.
Page updated
Google Sites
Report abuse