Embedded Files
<< Tornar a testament
La llegítima és una part del patrimoni del causant que no pot ser disposada lliurement, ja que la llei atorga a determinats hereus el dret a rebre una porció d’aquest patrimoni en la successió. Aquest dret sorgeix en el moment de la mort del causant i es transmet als hereus del legitimari.
Situació a Catalunya: A Catalunya, la llegítima representa el 25% del patrimoni net, el qual ha de ser repartit entre els hereus forçosos. Aquesta normativa assegura que els hereus forçosos rebin una porció mínima del patrimoni, independentment de les disposicions que el causant hagi pogut establir en el seu testament.
Qui són els legitimaris
Els legitimaris són aquells hereus que tenen dret a una porció del patrimoni del causant, establerta per la legislació. A Catalunya, els legitimaris inclouen tots els fills del causant, els quals hereten per parts iguals.
En el cas que algun fill hagi mort abans que el causant, hagi estat desheretat justament, declarat indigne o absent, els descendents d'aquest fill (és a dir, els néts del causant) poden representar-lo i reclamar la seva part corresponent. Així, els néts tindran dret a rebre la mateixa quantia que hauria correspost al seu pare o mare.
Si el causant no té descendents sobrevivents, els legitimaris són els progenitors, que heretaran per parts iguals.
Còmput de la base per calcular llegítima
Còmput de la base per calcular la llegítima:
Valor dels béns del causant en el moment de la seva mort.
- Deutes del causant: s'han de restar els deutes que el causant tingui pendents.
- Despeses de l’última malaltia i funeràries: aquestes despeses també es descompten.
+ Donacions del causant realitzades en els últims 4 anys: s'han d'incloure les donacions fetes en aquest període.
= Base per calcular la legítima ÷ 4
La llegítima individual
Per a concretar l'import de la legítima individual, es tenen en compte els hereus que accepten l'herència, així com aquells que hi renuncien, els desheretats justament i els declarats indignes de succeir. No es tenen en compte en aquest càlcul els hereus premorts i els absents, a menys que siguin representats pels seus descendents.
(Base per calcular la legítima ÷ 4) ÷ Nombre de legitimaris = Legítima individual per a cada legitimari
La col·lació
La col·lació és el procediment pel qual els descendents que concorren com a cohereus en una successió han de sumar, per al càlcul de la seva quota hereditària, el valor de les atribucions a títol gratuït que hagin rebut del causant en vida. És a dir, aquestes atribucions, si són imputables a la llegítima o s'han fet en concepte de llegítima, o bé si el causant ha indicat expressament que siguin col·lacionables, s’integren en el valor de la massa hereditària per distribuir entre els hereus.
Si el valor de la donació supera la legítima de l'hereu, aquest no ha de retornar l'excés a la massa hereditària, però la col·lació augmentarà la part dels altres hereus. La col·lació s'aplica només als descendents .
Principals aspectes de la col·lació:
Principals aspectes de la col·lació:
Atribucions col·lacionables: Els descendents han de col·lacionar atribucions fetes pel causant a títol gratuït que puguin imputar-se a la llegítima o quan el causant ho ha ordenat expressament. Aquestes no inclouen els béns en si mateixos, sinó el seu valor ajustat per millores o deterioraments.
Exempcions i dispensacions: El causant pot dispensar explícitament la col·lació en el testament o en altres disposicions successòries, com ara codicils o pactes successoris. Si no ho ha fet abans, no pot imposar aquesta condició posteriorment a l’atorgament de l'acte.
Col·lació en substitució: Si el fill hereu d'un avi hauria d'haver col·lacionat una atribució a títol gratuït rebuda en vida del seu pare, el nét que hereta directament de l'avi haurà de col·lacionar aquest valor en el lloc del seu pare.
La col·lació busca garantir una distribució equitativa entre els cohereus, integrant el valor de les donacions o llegats en la partició final de l'herència.
Exemple:
Imaginant-nos que l'Àngel té dos fills, en Joan i l’Anna, aquest decideix, en vida, regalar a en Joan un pis valorat en 120.000 euros, En morir, l'Àngel deixa una herència total de 360.000 euros.
Per calcular la col·lació, primer sumem el valor del pis donat a en Joan al cabal hereditari, resultant en una massa total de 480.000 euros (360.000 euros de la resta de l'herència més 120.000 euros del pis). Com que els dos fills són hereus, cadascun té dret a la meitat d’aquest total, és a dir, 240.000 euros.
A l’hora de fer el repartiment, s'aplica la col·lació i es descompta el valor del pis (120.000 euros) de la part que correspon a en Joan. Així, en Joan rebrà 120.000 euros de la resta de l’herència i conservarà el pis, mentre que l'Anna rebrà els 240.000 euros que li corresponen. D’aquesta manera, la col·lació assegura una distribució justa de l’herència entre els germans.
Forma de pagament de la llegítima
L'obligat a fer el pagament de la llegítima és l'hereu. Aquest pot optar per satisfer la legítima de diverses maneres:
Pagament en diners: L'hereu pot decidir pagar la legítima en efectiu.
Pagament amb béns de l'herència: L'hereu també pot oferir béns que formen part de l'herència.
Pagament amb béns del seu propi patrimoni: Si ho considera oportú, l'hereu pot fer el pagament utilitzant els seus propis béns personals.
Si el legitimari no està d'acord amb els béns o la forma de pagament proposada per l'hereu, té dret a recórrer a la justícia per reclamar els seus drets i buscar una solució a la seva situació.
Interessos
Interessos sobre la llegítima:
El causant té la facultat d'establir en el seu testament si la legítima meritarà interessos o bé pot determinar-ne l'import. Si el testament no especifica cap disposició al respecte, s'aplicarà l'interès legal vigent.
Això implica que, en absència d'instruccions clares, els legitimaris tindran dret a percebre interessos sobre la seva legítima conforme a la normativa establerta, garantint així una compensació adequada fins al moment en què es realitzi el pagament.
Oblit de legitimaris
Drets dels legitimaris i desheretament:
Acció de preterició errònia: Tot legitimari que hagi estat oblidat en el testament i no hagi estat desheretat pot reclamar els seus drets mitjançant l'acció de preterició errònia. Aquesta acció permet que el legitimari recuperi la seva porció legítima del patrimoni del causant.
Desheretament: El causant pot privar un legitimari de la seva legítima si hi ha una causa justificada de desheretament. És important destacar que el desheretament no pot ser parcial ni condicional; és a dir, no es pot establir una reducció de la legítima o condicionar el seu dret a una determinada conducta.
Reconciliació o perdó: Un legitimari que hagi estat desheretat pot recuperar el seu estatus com a legitimari si hi ha una reconciliació o perdó expressat en un document públic. Aquesta acció pot restablir els drets de l'hereu desheretat, assegurant la seva participació en l'herència.
Impugnació del desheretament: El desheretament pot ser impugnat en un termini de 4 anys després de la mort del causant. Això permet als legitimaris afectats defensar els seus drets davant la justícia si consideren que el desheretament no està justificat.
Cabal relicte insuficient
Pagament de la llegítima en cas d'insuficiència de béns:
Si no hi ha suficients béns o efectiu disponibles per satisfer la legítima, es procedirà a reduir les herències o llegats atorgats als hereus i legataris. Aquesta reducció s'aplica de manera proporcional, garantint que la legítima dels legitimaris sigui respectada, fins i tot si això implica disminuir el valor de les parts assignades a altres hereus o legataris.
Aquesta normativa busca assegurar que els drets dels legitimaris siguin protegits, fins i tot en situacions de limitació patrimonial.
Prescripció de la legítima
La prescripció dels drets de successió es produeix als 10 anys a partir de la data de mort del causant.
Això significa que si els legitimaris o hereus no reclamen els seus drets sobre l'herència o la legítima dins d'aquest període de 10 anys, perden la capacitat legal per fer-ho. La prescripció és un mecanisme legal que busca assegurar la seguretat jurídica i la certesa en les relacions patrimonials, evitant que els béns quedin indefinidament en disputes.
Page updated
Google Sites
Report abuse