Suggeriments per optimitzar els impostos de successions i donacions

L’optimització és pluridimensional

L'impost a pagar per l'herència és un aspecte crucial a tenir en compte, però no és l'únic factor que hem de considerar. Les decisions que prenem en relació amb la transmissió del patrimoni poden tenir un impacte significatiu en diverses dimensions de la vida familiar i empresarial.

Si bé algunes opcions poden resultar més oneroses a nivell fiscal, en el conjunt poden ser més satisfactòries per a la família. És important considerar factors com l'harmonia familiar, premiar a aquells familiars que han demostrat un suport especial, i facilitar la continuïtat de l'empresa familiar, que pot ser essencial per al benestar a llarg termini.

Tanmateix, en aquest apartat, ens centrarem exclusivament en la dimensió impositiva, ja que és fonamental comprendre les implicacions fiscals de les decisions que es prenen en el context de l'herència. L'objectiu és proporcionar una visió clara dels impostos associats i les possibles estratègies per optimitzar la càrrega fiscal, garantint al mateix temps el compliment amb la normativa vigent.

El mimetisme

Acceptarem que el “mimetisme” es defineix com l’adopció de comportaments i opinions alienes. La Generalitat, amb el seu disseny fiscal, crea un entorn on algunes transmissions són quasi gratuïtes mentre que altres resulten molt oneroses. Aquesta dinàmica ens porta a adaptar les nostres decisions per minimitzar la càrrega fiscal, ja que els estímuls s’orienten cap a les opcions més econòmiques. Així, com més optem per allò que resulta menys gravat, més optimitzem la nostra situació tributària, i viceversa.

L'actual Llei de l’Impost de Successions i Donacions a Catalunya presenta beneficis significatius per a:

• Cònjuge: Gaudeix d’una bonificació quasi total, atès que, estadísticament, aviat podria ser el causant de la seva pròpia successió.

• Persones amb discapacitat: S’ofereixen descomptes substancials a la base imposable.

• Descendents menors de 21 anys: Se’ls atorguen bonificacions significatives en la quota, especialment en els primers trams.

• Parents propers: Són també beneficiats en la seva càrrega fiscal.

• Patrimonis baixos o nuls dels hereus: Se’ls ofereix un tracte fiscal més favorable.

En canvi, la llei no beneficia:

• Descendents i ascendents d'entre 21 i 75 anys: Aquest grup no gaudeix de les mateixes reduccions.

• Parents remots i estranys: Tenen un tracte fiscal més desfavorable.

• Hereus amb patrimonis previs elevats: Se’ls aplica una major càrrega fiscal.

Per il·lustrar aquestes variacions, fem una simulació del cost d’una herència d’un milió d’euros per diferents graus de parentiu i patrimoni previ de l’hereu. A continuació, presentarem els resultats obtinguts: 

Veiem que les diferències en l’impost són simplement abismals. Aquestes variacions evidencien com el grau de parentiu i la situació patrimonial prèvia de l’hereu poden influir significativament en l’import final a pagar. Mentre que alguns hereus poden gaudir d’importants bonificacions i reduccions, altres poden afrontar càrregues tributàries elevades, la qual cosa subratlla la importància de planificar adequadament les successions i donacions.

Aquesta disparitat en el tractament fiscal no només afecta les finances de les famílies, sinó que també pot influir en les decisions sobre com gestionar els béns i com estructurar les transmissions patrimonials. Per tant, és essencial tenir en compte aquestes diferències a l’hora de prendre decisions que impliquin herències i donacions, ja que poden tenir un impacte significatiu en el benestar econòmic dels hereus.

La comprensió d’aquests factors no només ens ajuda a optimitzar l’impost a pagar, sinó que també ens permet prendre decisions més informades i justes en el context familiar i patrimonial.

Efectiu: successió o donació?

La comparació entre donació i successió no és evident, ja que la donació es presenta com un fet aïllat, amb tots els paràmetres definits i clars. En canvi, la successió pot implicar una transferència d’efectiu que es combina amb altres cessions o circumstàncies que influeixen en el càlcul final, fent-lo més complex i global.

Considerem un exemple concret: la transferència d’un milió d'euros a un fill major de 21 anys, tant en el context d'una donació com d'una successió. En el cas de la donació, aplicant l'escala corresponent, la quota a ingressar és de 74.000 euros, el que representa un 7,4% del valor total.

En contrast, per a la successió, la quota pot variar significativament en funció del patrimoni previ de l’hereu, oscil·lant entre 103.000 euros (10,3%) i 124.000 euros (12,4%).

Així doncs, és aconsellable la donació per resultar sensiblement més econòmica.

Roda trianual de donacions

La llei estableix que les donacions realitzades dins d'un termini de tres anys són acumulables, és a dir, que moltes donacions petites en lloc d’una donació més gran fetes en un període trianual es considera a nivell impositiu com una sola donació i per tant no es  beneficia d'una tarifa més reduïda dins de l’escala progresiva de l’impost.

Per a beneficiar-se d’un estalvi impositiu podem fer una roda de donacions cada tres anys i un dia, o sigui, fraccionar les donacions en períodes superiors als tres anys.

De totes formes, cal comentar que a Catalunya, les tarifes de les donacions a cònjuge, descendents i ascendents són moderades i no excessivament progressives. Com veurem a continuació, aquesta taula impositiva té els següents trams:   5%,  7%, i 9%. Cal valorar si tributar una quota una mica més alta per guanyar temps, o esperar a fer la “roda” al cap de 3 anys i un dia.

La tarifa per donacions a persones que pertanyen als grups de parentesc 1 i 2 és:

Mentre que la tarifa general per donacions és la següent: 

Canvi de residència a una altra CCAA

Per a les persones residents fiscals a Espanya, es considera residència efectiva el lloc on s'ha residit la major part dels últims cinc anys. Així, per guanyar la residència efectiva a una Comunitat Autònoma (CCAA), cal haver-hi viscut durant un període superior a dos anys i mig dins d'aquest mateix període de cinc anys.

Aquesta situació pot generar temptacions a l'hora de canviar de CCAA amb l'objectiu de minimitzar o, fins i tot, eliminar l'impacte fiscal. Per exemple, hi ha qui considera traslladar-se a les Illes Balears o a la Comunitat Valenciana per aprofitar les diferències en la legislació tributària.

Tanmateix, és fonamental que aquest canvi sigui real i no només una simulació. L'Administració disposa de múltiples recursos per verificar on resideix realment una persona, com ara l'anàlisi de consums d'aigua i electricitat, compres amb targetes de crèdit, l'ús del mòbil i testimonis de veïns. Així doncs, és crucial actuar amb transparència i assegurar-se que el trasllat reflecteixi una veritable mudança de residència.

Immobles a CCAA de baixa tributació

Es pot donar la circumstància que un contribuent tingui el domicili habitual en una CCAA amb una tributació alta, com Catalunya, i alhora sigui propietari d'un immoble ubicat en una CCAA amb una tributació més baixa. En aquest context, sorgeix la qüestió de si és més convenient donar l'immoble o esperar a la successió.

Opció 1: Donar l'immoble

Si es decideix fer la donació, és important tenir en compte que els immobles tributen a la CCAA on estan ubicats. Això vol dir que la donació pràcticament no tindrà cost per al donatari (la persona que rep l'immoble). No obstant això, el donant (la persona que fa la donació) pot enfrontar-se a la tributació de la plusvàlua generada per l'immoble. Aquesta plusvàlua, coneguda com la "plusvàlua del viu", haurà de ser declarada i tributada en l'IRPF del donant.

Opció 2: Esperar a la successió

En canvi, si el contribuent decideix esperar a la successió, l'immoble estarà inclòs en l'herència i tributarà en la CCAA del causant (la persona que ha mort). En aquest cas, la plusvàlua que es calcula es coneix com la "plusvàlua del mort" i, a diferència de la donació, no tributarà en el moment de la successió.

Consideracions finals

Per tal de determinar quina és l'opció més convenient, cal analitzar detingudament els imports implicats en ambdues opcions. Això inclou la tributació de l'immoble a la CCAA del donant o causant, així com la possible plusvàlua associada. La decisió final hauria de tenir en compte no només els costos fiscals, sinó també les implicacions emocionals i familiars de cada opció.

L’habitatge habitual: successió o donació? 

L'habitatge habitual presenta arguments significatius que poden fer més atractiva l'opció d'esperar a la successió en lloc de fer una donació anticipada.

Arguments a favor de la successió

1. Reducció a la base imposable: En el moment de la successió, es pot aplicar una reducció significativa a la base imposable. Això pot resultar en un estalvi substancial en l'import total a tributar, atès que l'impost de successions i donacions pot beneficiar-se de bonificacions i reduccions específiques que varien segons el grau de parentiu entre el difunt i els hereus.

2. Plusvàlua "del mort": En el cas de la successió, la plusvàlua generada s’anomena "plusvàlua del mort", i la seva tributació recau en l'Estat. Això significa que els hereus no hauran de fer front a aquest impost, el que pot ser un avantatge considerable en termes econòmics, ja que la responsabilitat fiscal és transferida a l'Administració.

Desavantatges de la donació

Si es decideix avançar-se i realitzar una donació, es poden presentar algunes desavantatges:

1. Generació de plusvàlua "del viu": La donació pot generar una plusvàlua per al donant (coneguda com a "plusvàlua del viu"), que haurà de ser declarada i tributada en l'IRPF del donant. Això implica un cost fiscal immediat que pot resultar significatiu, depenent de l'increment de valor que hagi experimentat l'immoble.

Consideracions finals

En resum, l'opció d'esperar a la successió per cedir l'habitatge habitual pot ser més favorable des del punt de vista fiscal, ja que permet aprofitar reduccions a la base imposable i evitar la tributació de la plusvàlua del viu. A més, és important tenir en compte les implicacions emocionals i familiars que cada decisió pot tenir, ja que aquestes també poden influir en el moment de prendre la decisió.

L’habitatge a qui té la tarifa més alta

Estratègia d'assignació de béns

1. Reducció del 95% per l'habitatge habitual: L'habitatge propi gaudeix d'una reducció significativa del 95% sobre la base imposable. Això significa que si es deixa a un hereu amb un percentatge d'impost mitjà alt, es pot reduir la seva base liquidable, minimitzant així l'impacte fiscal general.

2. Benefici de la reducció de quota del 99% per al cònjuge: En el cas del cònjuge, la reducció de la quota del 99% és extraordinàriament favorable. Atès que aquesta reducció és gairebé total, no és tant important per a ell la reducció de la base imposable que ofereix l'habitatge habitual. Per tant, podria ser més econòmic deixar-li altres béns amb bonificacions més baixes i cedir l'habitatge habitual a un fill amb una càrrega impositiva més alta.

3. Usdefruit vitalici: Per assegurar el benestar del cònjuge, es pot considerar deixar-li l'usdefruit vitalici de l'habitatge. Aquesta opció proporciona el dret a gaudir de l'immoble durant la seva vida, mantenint una seguretat econòmica, i s'avalua en funció de l'edat del cònjuge (89 menys la seva edat, amb un mínim del 10% sobre el valor de l'immoble). Aquesta valoració pot resultar en un estalvi considerable en la càrrega fiscal total.

Beneficis econòmics

Si utilitzem les calculadores disponibles en línia, és possible observar que l'estalvi potencial pot ser significatiu quan es realitza una assignació estratègica dels béns entre els hereus. Això no només redueix la càrrega fiscal dels hereus amb una base impositiva més alta, sinó que també garanteix la tranquil·litat del cònjuge en el seu dret a gaudir de l'habitatge habitual.

Conclusió

En definitiva, la planificació de l'herència no només ha de considerar l'impacte immediat de l'impost de successions i donacions, sinó també l'efecte a llarg termini sobre la situació financera de cada hereu. Una estratègia ben pensada pot resultar en una optimització fiscal considerable, millorant la situació econòmica general dels hereus i legataris.

Reduir la base o bonificar la quota

En l’impost de successions, és fonamental escollir l'estratègia més avantatjosa per a la reducció de la quota neta a ingressar. Com has mencionat, hi ha dues possibilitats incompatibles entre si: aplicar reduccions a la base imposable o optar per bonificacions a la quota. La decisió entre aquestes dues opcions depèn de diversos factors, incloent la proporció de la base deduïble no compatible amb les bonificacions respecte al total de l'herència rebuda.

Opcions per reduir la quota neta

1. Aplicar reduccions a la base imposable:

   • Si compleixes els requisits, pots aplicar una reducció del 95% a la base imposable. Aquesta opció pot ser temptadora, ja que redueix significativament l'import sobre el qual es calcula l'impost.

   • No obstant això, si optes per aquesta via, no podràs beneficiar-te de les bonificacions a la quota.

2. Bonificar la quota:

   • Aquesta opció et permet aplicar bonificacions a la quota neta a pagar, renunciant a les reduccions a la base imposable.

   • Les bonificacions poden ser especialment útils per a hereus amb un patrimoni previ elevat, ja que poden disminuir substancialment la quota final a pagar.

Anàlisi

La decisió sobre quina opció escollir dependrà dels resultats obtinguts en les simulacions:

• Si la reducció a la base imposable genera una quota neta significativament més baixa que la bonificació a la quota, llavors la primera opció seria més avantatjosa.

• Si, per contra, les bonificacions a la quota permeten una disminució més gran de la quantitat a pagar, llavors és millor optar per les bonificacions.

Conclusió

Realitzar simulacions per a cada cas concret és essencial per determinar l'estratègia més eficient en l'impost de successions. Això permet optimitzar el cost fiscal de l'herència i assegurar que els hereus paguin la menor quantitat possible, segons les circumstàncies particulars de cada situació.

En analitzar els resultats de les simulacions, observem que, en el quart cas, és més beneficiós deduir de la base imposable, mentre que en les tres primeres simulacions resulta preferible optar per la bonificació en comptes de la deducció.

Encara que és recomanable simular tots els escenaris possibles per determinar la millor opció en cada situació, podem concloure de manera genèrica que, a partir de la possibilitat d'aplicar una deducció d'almenys un 1/3 del total de l'herència rebuda, la deducció de la base imposable sovint es presenta com una alternativa més avantatjosa.