<< Tornar a testament
Els protocols familiars són un instrument clau per a les empreses familiars, dissenyats per regular la relació entre la família, la propietat i la gestió. Tot i no estar regulats de manera exhaustiva al Dret civil català ni a la Llei de societats de capital, la seva validesa jurídica és indiscutida, i la jurisprudència els ha anat reconeixent com a pactes parasocials d’alt valor normatiu.
Aquest text ofereix una visió pràctica, jurídica i jurisprudencial pensada perquè el lector d’una web pugui entendre què són, com funcionen, quina eficàcia tenen i quins avantatges aporten.
1. Què és un protocol familiar?
El protocol familiar és un acord entre els membres d’una família empresària que estableix els principis, normes i mecanismes de funcionament de:
La propietat de l’empresa.
La gestió i el govern de la societat.
La relació entre generacions.
La resolució de conflictes.
La successió empresarial, tant en la propietat com en els òrgans de direcció.
No és un "contracte qualsevol":
Jurídicament es considera un pacte parasocial (art. 29 de la Llei de societats de capital).
Socialment actua com una constitució familiar.
Sol recollir-se en un document privat, tot i que és molt recomanable elevar-lo a escriptura pública per facilitar-ne l'execució.
Tot i que cada família és única, la pràctica jurídica mostra una estructura repetida:
Valors i missió de la família.
Requisits per a l’entrada de familiars a l’empresa.
Política de remuneracions dels familiars.
Normes de convivència i conducta.
Òrgans de govern:
Consell de família.
Comitè de direcció.
Assemblees de socis familiars.
Funcions, composició i durada de càrrecs.
Requisits per transmetre participacions:
Prohibició d’alienació a tercers.
Drets de tempteig i retracte.
Mecanismes de liquiditat per a socis sortints.
Avaluació de participacions:
Mètodes de valoració objectiva.
Procediment de designació del successor o successora.
Períodes de transició generacional.
Plans de formació i mèrits per accedir a càrrecs directius.
Mediació interna.
Mediació professional externa.
Arbitratge institucional (per ex. TAB Barcelona).
Procediments disciplinaris.
Tot i no existir una “llei del protocol familiar”, la seva eficàcia deriva de:
Article 1255 CC → principi de llibertat de pactes.
Llibre sisè del Codi civil de Catalunya → contractes i obligacions.
Normes de dret successori del CCCat → quan el protocol integra pactes successoris o assignacions d’empresa familiar.
Article 29 LSC: reconeix expressament els pactes parasocials i la seva eficàcia inter partes.
Article 7 LSC: nul·litat d’acords contraris a la llei, estatuts o ordre públic.
No regula protocols directament, però la doctrina jurídica i les institucions mercantils consideren el protocol com a eina essencial per a la continuïtat empresarial.
Encara que els protocols familiars no tenen legislació específica, els tribunals espanyols els han validat de manera reiterada.
STS 9 de març de 2016 (núm. 142/2016)
Qualifica el protocol familiar com pacte parasocial vinculant.
Afirma que és exigible judicialment entre les parts que el van signar.
STS 20 de juliol de 2017 (núm. 447/2017)
Reconeix que els protocols familiars poden obligar a adoptar determinats acords societaris, sempre que no vulnerin la LSC ni els estatuts.
STS 15 de gener de 2020 (núm. 17/2020)
Declara que el protocol familiar pot tenir efectes successoris, si incorpora voluntats empeltades en pactes successoris o designacions indirectes.
AP Barcelona, Sec. 15a, Sentència 502/2015
Atribueix al protocol valor contractual i ordena a la societat respectar-lo.
AP Girona, Sec. 1a, Sentència 322/2018
Valida un pacte de transmissió de participacions contingut en protocol.
Els tribunals espanyols consideren que els protocols familiars:
Obliguen les parts que els han signat.
Poden modificar la vida societària si es traslladen als estatuts.
Són font d’obligacions exigibles en seu judicial.
Poden tenir contingut societari, obligacional i fins i tot successori.
Redueixen litigis.
Ordenen la transmissió d’accions i evitant entrada de tercers no desitjats.
Donen seguretat jurídica en plans de successió.
Professionalitzen la gestió.
Eviten la improvisació en moments de canvi generacional.
Protegeixen l’estabilitat financera.
Milloren la comunicació entre membres.
Prevenen disputes per expectatives no verbalitzades.
Estableixen criteris objectius per a salaris, càrrecs i presa de decisions.
Els protocols vinculants obliguen les parts, però no obliguen els tercers ni la societat, llevat que s’incorporin als estatuts.
Protocols massa rígids poden dificultar l’adaptació de l’empresa a nous escenaris econòmics o familiars.
Si algun pacte:
vulnera la LSC,
restringeix drets indisponibles de socis,
o impedeix el lliure accés a òrgans socials,
pot ser anul·lat judicialment.
La seva eficàcia exigeix:
actualitzacions periòdiques,
formació,
assessorament extern.
És especialment recomanable en:
La complexitat augmenta exponencialment.
Cal distingir propietat, govern i gestió.
Evita improvisacions i conflictes entre germans.
Per controlar la transmissió de participacions.
El protocol ordena i estructura.
Redactar-lo amb advocats especialitzats en mercantil i empresarial.
Incorporar-ne parts als estatuts socials per donar més força.
Elevar-lo a escriptura pública.
Revisar-lo cada 3-5 anys o en casos de:
divorcis,
defuncions,
entrada de nous membres a l’empresa,
canvis en la propietat.
9. Conclusions
El protocol familiar és una eina d’alt valor per a la continuïtat de l’empresa familiar, amb eficàcia jurídica reconeguda pels tribunals, sempre que estigui ben redactat i integrat en l’ecosistema societari.
La seva funció és doble:
Ben dissenyat, és probablement l’instrument més important per protegir el futur de l’empresa familiar.